Cibersexe i altres fantasies,...

Fa dos o tres dies l'avorriment m'estava consumint; vaig entrar en un chat, per sublimar la meva necessitat real de contacte social un divendres a la nit, i vaig estar donant tombs per diferents sales. Si hi ha molta gent, m'agobio; si n'hi ha massa poca, també; i sigui com sigui, al final sempre acabo sortint del chat sense parlar amb ningú, perquè em fa la sensació (la mateixa que a vegades amb els meus amics reals), que no hi tinc cabuda. Normalment busco canals de trivial i així de vegades acabo com a mínim contestant les preguntes que em sé (quan me les sé, que no és molt sovint,...) per tenir una excusa per anar llegint les converses on mai entraré. He de confessar que per a mi els chats online són un pobre succedani de les converses en persona, prefereixo mil vegades cinc minuts en persona que mil hores online, perquè la informació que rebo de l'altre sempre és més complerta i enriquidora. La qüestió és que vaig entrar, i nohi ha res més eficaç en un chat que entrar-hi amb nom de noia. Al cap de 30 segons, tenia dos privats pampelluguejant. Vaig mantenir les converses en paral·lel; ambdós em van semblar simpàtics (si no, tallo i punt,...) i vaig canviar adreces per parlar pel msn, que malgrat ser microsoft, és infinitament més còmode, o com a mínim no té lack,... Bé; al cap d'uns quants dies i unes quantes converses, un dels dos (l'altre sembla ma mare, perquè no para de donar-me consells,...) em va començar a fer, diguem-ne, propostes deshonestes,.... A mi, la veritat, em va sorprendre bastant. Primer perquè, el primer que fan a toto arreu, és demanar-te la foto; en el meu cas, he trobat una foto bastant estranya, en la que estic dormint, tot i que alguns diuen que semblo morta,.... XD i és clar, no crec que amb aquella foto ningú pugui decidir que li agrado o que no; després, perquè jo no acostumo a agradar als homes (al menys, als que no ofereixen camells a canvi d'una dona,...), tot i que amb les dones tinc força èxit, pel que es veu,... i per tant se'm fa estrany: si ja no els agrado quan em coneixen, sense conèixe'm encara els dec agradar menys, però és molt difícil fer-los entendre que la nostra imaginació és benevolent omplint els forats que la realitat deixa,.. i per últim perquè a vegades em fa la sensació que, com jo, la solitud fa estralls en molta gent, i les possibilitats de sumblimació que ofereix la net són infinites: perquè hom hauria d'estar sol, podent fruir de totes les fantasies que vulgui?,... Després de la sorpresa, va venir el meu familiar sentit comú, a posar faixes a la desvergonya: la veritat és que aquest és un problema que tinc jo, i no només en aquest sentit. Hi ha determinades situacions que em produeixen vergonya; no en un sentit acusatori, no sé com dir-ho,... sinó com a que a mi no em queda bé estar en aquella situació fent allò, sigui el que sigui. No obstant, sóc conscient que molts cops no té res de dolent; a vegades´són coses com "no, no; jo no em veig demanant un préstec, o comprant loteria". Doncs en aquest cas, va ser "no, no; jo no quedaria bé practicant cibersexe". La veritat, a vegades em passa per parlar per telèfon,... No ho sé, em sembla que per una banda, en moriria de riure de veure algú fent segons què davant d'una webcam; suposo que en comptes de trobar-ho excitant, ho trobo més aviat entre còmic i ridícul; posats així, em sembla molt bé que un altre ho faci, i la veritat és que em mereix molt de respecte, però penso que si en un altre em provoca aquesta sensació, se'm fa difícilment imaginable col·locar-me voluntàriament en el paper corresponent. Després està el tema de la intimitat: quan s'està amb algú en situació de sexe, l'altre és igualment vulnerable o fort; però davant d'una webcam, l'altre et veu (a mi veure l'altre potser em resulta més còmic que excitant,...), et despulles, i no només físicament: despulles les teves fantasies davant d'un desconegut, la cara que fas quan téns un orgasme, els moments de plaer que normalment comparteixes en igualtat de condicions, o no comparteixes,.... i que a més a més, ho fas davant d'un ordinador, que és com fer-ho per telèfon,...

Hi ha gent a qui li agrada; jo no ho he provat, perquè em fa sentir estranya per tot això que he explicat. Però aquell noi m'ho va proposar dos cops; el primer s'ho va prendre més o menys bé; el segon es va enfadar. Jo ja li vaig dir, que no és perquè ell sigui ell, sinó perquè la situació se'm fa estranya. Però em sembla que no ho va entendre (tot i que si el conegués més potser no se'm faria tan estrany,...). No obstant, la curiositat m'ha començat a picar, així que faré una mica de recerca, perquè no es pot negar que té avantatges innegables: és assèptic, no hi ha risc de malalties de contagi sexual, no hi ha risc d'embaràs, no t'afecta si l'altre fa mala olor,... XD Però tot i així, prefereixo investigar.